Belén
Jiménez Alonso

Belén Jiménez és psicòloga, doctora en Psicologia, amb una sòlida formació multidisciplinària que abasta la psicologia clínica, la història i epistemologia de les ciències, i els estudis sobre el dol i el final de la vida. El seu enfocament acadèmic i professional integra la psicologia amb les arts i les noves tecnologies, explorant com aquests camps medien l’experiència humana, especialment en contextos de malaltia, pèrdues i dol. Al llarg de la seva carrera, Belén ha treballat com a docent i investigadora en diverses universitats d'Espanya i França, amb estades d'investigació internacionals en institucions de renom, com la University of Cambridge (Regne Unit) i el laboratori Cermes del CNRS a París (França), on va ser investigadora postdoctoral Marie-Curie. A més, ha desenvolupat la seva experiència com a docent i investigadora a la Universitat de Nissa Sophia Antipolis, on va aprofundir en l'anàlisi de la psicologia històrica i les seves implicacions contemporànies. Actualment, Belén és professora i investigadora a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i membre del grup d'investigació CareNet. El seu treball se centra en l’estudi del dol col·lectiu, les formes de mediació i memorialització a través de les xarxes socials i les arts, així com l'impacte de les noves tecnologies en l’experiència del final de la vida. A més, forma part del grup d'investigació en Bioètica de la Chaire UNESCO, al Laboratoire CERPOP (UMR1295, unité mixte INSERM - Université Toulouse III Paul Sabatier), on treballa sobre les directives anticipades en pacients oncològics. En definitiva, la seva recerca explora com les eines de mediació són fonamentals en l'expressió i la gestió d'experiències relacionades amb el final de vida i el dol, la memòria col·lectiva i les pràctiques de memorialització, obrint camins per a noves formes de significació i comprensió compartida.